el colador

I si... Takashi Murakami pintés Granollers

2011-03-04T11:22:00.002+01:00

Potser el moviment artístic superflat no és propi de la nostra cultura, però no podem obviar la influència del manga i l'anime a les nostres vides, sobretot aquells que hem vist tantes series d'animació japonesa a la televisió.
A vegades somio que els carrers i les ciutats s'omplen de colors. ¿Què passaria si encarreguéssin a Takashi Murakami que pintés una de les façanes més tristes de Granollers? De ben segur que seria un resultat vistós, amable i divertit.

Els nominats a home dels nassos 2010

2010-12-12T14:27:00.003+01:00

Com ja va sent tradicional, des del blog del colador, comentarem breument els nominats al premi home dels nassos del 2010 de Granollers.

Des d'aquí volem animar a tothom a votar per alguna de les candidatures o bé en blanc, com acostumo a fer sovint ja que cap de les candidatures m'acaba de fer el pes.

1. L'esquerda, casal popular de Granollers. Per celebrar el seu cinquè aniversari omplint Granollers d'oci i cultura. I realment es mereixen la nominació per treballar sense ànim de lucre en moments de crisi.

2. Ambicia't. Realment es mereixen una nominació ben grossa, ja que aquest servei de lloguer de bicicletes ha estat un fracàs absolut. I, per a més inri, no hi ha manera que facin res perquè funcioni i sigui més pràctic i atractiu pels ciutadans.

3. Regidoria de cultura. Per haver posat una imatge del drac de Mataró a un dels programes de la Festa Major. Tot i que el mereixedor de la nominació hauria de ser al senyor dissenyador per haver utilitzat sense gaire encert el Google imatges, corrent el risc de violar drets d'autor i, pitjor encara, essent aquest el cas, d'equivocar-se d'imatge.

4. Roca Umbert, fàbrica de les arts. Aquesta és la típica nominació "mirem-nos el melic", ja que Blancs i Blaus estan farts d'esperar que els adequin els espais a Roca Umbert.

5. Aravallès. Per fer-se un espai com a mitja de comunicació gratuït a internet. Estaria bé que els nominessin per filtrar documents interns de l'ajuntament a l'estil wikileaks, però no és el cas.

6. Santi Montagud. Diuen: "per ser home de pensaments i ploma lliure", sempre hi ha una nominació d'algun Granollerí de tota la vida.

7. Aleix Espargaró. Per circular sense punts, saltar-se un stop i assegurar a la policia que no sabia que els havia perdut tots. Tot i que es mereix la nominació per cara-dura i flipat.

8. Amma. Per haver vingut a Granollers i omplir el Palau d'esports regalant abraçades. El que no deuen saber els nominadors és que al saló del manga està ple de gent que també en regala, i ells realment les necessiten.

Alan Moore al Gra

2010-11-11T22:58:00.001+01:00

No et perdis la segona càpsula de còmic!

si canviem el punt de vista, podem canviar l'educació

2010-10-25T01:13:00.001+02:00

les càpsules de còmic del colador

2010-10-19T15:00:00.004+02:00

Vine al Gra a xerrar sobre totes les cares de Frank Miller!

Més històries entorn del còmic: Temps de Còmic

El colador a flickr

2010-09-25T13:37:00.002+02:00

Fa pocs dies el colador ha estrenat un compte a flickr. Des d'aquesta plataforma anirem penjant les fotografies de tots els actes i esdeveniments que es realitzin.
També estrenem més icones a la part superior dreta del blog. Al costat de facebook i twitter hi hem afegit els icones de flickr, blogger i buzz.

De moment, al flickr, hi ha penjades les fotografies del primer taller de còmic.

Enllaç a l'àlbum de flickr.

Taller de lectura de còmic

2010-09-17T15:51:00.002+02:00

El colador ha preparat un taller de lectura de còmics per aquesta temporada. Es realitzarà en quatre sessions d'una hora i mitja a Roca Umbert, fàbrica de les arts, de les 7 a les 8 i mitja del vespre. Aquest proper dissabte 18 de setembre, hi ha la primera sessió.

Gèneres del còmic - dss 18 de setembre
Diferències entre els grans gèneres del còmic, les seves diferents nacionalitats i diversos grans autors.

El còmic de superherois - dss 16 d'octubre
Les transformacions del còmic de superherois fins adquirir la seva majoria d'edat.

Còmic europeu - dss 20 de novembre
L'evolució del còmic europeu des de les historietes per joves fins al còmic periodístic i l'estatus artístic.

El còmic manga - dss 18 de desembre
La influència del còmic japonès i l'anime a tots els gèneres del còmic.

Per a més informació adreceu-vos a la biblioteca Roca Umbert.

Exposició VACUUM CONTINU

2010-09-15T18:09:00.004+02:00

El pròxim 23 de setembre s'inaugura l'exposició Vacuum Continu. Es realitzarà a l'espai d'arts de la fàbrica de les arts de Roca Umbert, Granollers. Aquesta obra és fruit de l'Albert Forns i l'Àlex Santafé; i és comissiariada per en Xavi Mañosa.

Durant el temps que l'obra estigui en funcionament, es realitzaran diverses activitats paralel·les a l'exposició.
- El dijous 23 de setembre a partir de les 6 de la tarda s'obra al públic i a les 8 del vespre s'innaugura oficialment.
- El dimecres 29 de setembre a les 7 del vespre es realitzarà un taller de pràctica filosòfica. Es farà el passi innaugural del cinefòrum. "La plenitud del no-res".
- El dijous 30 de setembre a les 7 i mitja del vespre es farà un altre cinefòrum dins del taller de pràctica filosòfica. "El silenci abans de Bach".
- El dijous 21 d'octubre a les 7 del vespre es realitzarà una conversa oberta sobre "el buit creatiu durant el procés artístic". El colador, entre d'altres personalitats, ha estat convidat a participar activament en aquesta activitat, de manera que convidem a tothom que s'animi a venir-hi.
- A part, també es faran visites comentades amb els artistes tots els divendres a les 7 del vespre.

Enllaç a la pàgina de la fàbrica de les arts.
Esdeveniment al facebook.

Recital estival 2010

2010-07-19T00:21:00.007+02:00

El dissabte 17 de juliol de 2010 el colador va fer el seu primer recital estival a Roca Umbert / fàbrica de les arts de Granollers.
Degut a les dates estivals, hi va haver una manca de poetes; tanmateix això no va ser un impediment perquè Pau Farell i Arnau Bellavista, membres "plàstics" de el colador, recitessin alguns dels seus escrits poètics.

Esdeveniment al facebook
Poesia en primícia al festí difús

Recital estival a Roca Umbert

2010-07-14T17:30:00.000+02:00

Estem farts de sentir a dir que fa molta calor, per això us proposem buscar frases més creatives i divertides; per exemple:
- La meva sang està al punt d'ebullició.
- Estic apunt d'evaporar-me.
- Em fa por entrar en combustió espontània.
- Algú ha modificat la inclinació de la Terra? Els raigs del sol em toquen perpendicular!
- Els àtoms del meu cos s'estan tornant bojos de tan moure's.

Per fer passar tota aquesta calorada, el colador us convida al recital de poesia estival que es realitzarà el pròxim dissabte 17 de juliol a les 10 de la nit a Roca Umbert.
Veniu a refrescar-vos!

esdeveniment al facebook

Festival de música progressiva de Granollers 2011

2010-07-14T16:07:00.007+02:00

Quan ni tan sols l'embut havia nascut, l'any 1971 a Palou se'n va muntar una de grossa. Es va realitzar el festival internacional de música progressiva de Granollers. Hi van assistir grups com Family, Smash, Pau Riba, Jaume Sisa, Màquina!...
Els pagesos admiraven com, per primera vegada, Palou s'omplia de hippies psicodèlics ansiosos de festa i música.
Per altra banda també es van realitzar hàppenings, al Blue Dolly (aca Blu), aquesta vegada sota l'atenta mirada de Salvador Dalí.
Actualment un grup de gent, ara per ara desconeguts, està organitzant el 40è aniversari d'aquell meravellós festival, amb la intenció de reviure'l i convertir Granollers en el centre mundial de la música progressiva per segona vegada. Des del colador els felicitem per la iniciativa, els hi donem molts ànim per tirar-ho endavant i ens oferim per col·laborar en tot el que sigui possible.

Per a més informació visiteu el seu web:
http://festivalmusicaprogresiva.webnode.es/

La gent normal

2010-06-30T12:44:00.002+02:00

exposició de poesia visual

2010-06-29T23:32:00.004+02:00

Aquest pròxim dijous 1 de juliol a les 7 del vespre, el colador inaugura una exposició de poesia visual a l'espai d'exposicions de la llibreria la Gralla de Granollers.
Es realitza aprofitant el sopar/recital poètic que organitzen annualment la llibreria La Gralla i el restaurant La Gamba que es farà el dijous 8 de juliol a les 9 de la nit. En el qual hi recitaran Marc Romera i Felip Costaglioli.
Us esperem a la inauguració!

Esdeveniment al facebook.

el colador a RocaUmbert

2010-06-25T21:21:00.005+02:00

Aquest divendres vinent, el colador realitzarà una tertúlia sobre l'obra de Ricardo Trigo. Aprofitant l'exposició titulada "enrenou", el colador ha preparat una taula rodona per comentar els aspectes filosòfics i artístics que engloben aquesta obra amb el mateix autor i tothom qui vulgui participar.
Us hi esperem a tots.

Enllaç a la pàgina de Roca Umbert sobre l'exposició.

POESIA FICCIÓ

2010-06-08T00:11:00.001+02:00

No us perdeu l'acte, que tindrà lloc aquest dissabte 12, al Gra!

Les pàgines perdudes MMX

2010-06-02T17:20:00.007+02:00

Durant la tarda de Sant Jordi de 2010, el colador va intentar trobar, per segona vegada consecutiva, "les pàgines perdudes".

Quatre dels seus membres es van situar a la plaça de l'església de Granollers. Durant una hora van llegir diversos textos extrets de llibres escollits a l'atzar.
Hi havia molta afluència de públic, tanmateix la plaça es va mostrar reticent a escoltar els textos, però la seva insistència no té límits. Fins i tot, en algun moment de l'acte, van intentar signar llibres. Des del micròfon van suggerir a la gent que ells, tot i no ser escriptors professionals ni reconeguts, podrien signar llibres encara que no fóssin seus.

Es va llegir alguns fragment de El cantar de mio Cid, La guia del autoestopista Galactico, Gaeli i l'home Deu, La màscara del rei Artur, el final de Lleó l'africà, alguns corolaris de La ley de Murpy... entre d'altres

Algunes imatges del recital.

Els primers poemes

2010-05-18T09:02:00.001+02:00

El pròxim divendres 21 de maig, el colador ha organitzar un recital de poesia titulat "els primers poemes."

Recital al·legòric als primers mots dels poetes, aquells més fràgils, tendres i innocents. Membres de "el colador" s'atreviran a recitar els seus propis primers poemes. I si vols, tu també podràs sortir a recitar. Fes fora la vergonya, porta els teus primers poemes i llegeix-los sense por.

19:30 Recital poètic

20:15 Jam poètica (Porta els teus primers versos i atreveix-te a recitar-los)

L'esdeveniment al facebook.

Recital poètic al bar Tramuntana

2010-05-11T16:19:00.006+02:00

El passat divendres dia 7 de maig de 2010, coincidint amb l'inici de la mostra d'art de primavera al bar Tramuntana de Granollers, el colador va realitzar un recital poètic. Quatre dels seus integrants, amb la col·laboració d'algunes persones del públic, van recitar poemes mítics i antics.

Vídeo-muntatge de l'esdeveniment.

Recital poètic al bar Tramuntana from sacaix-es melirsacma on Vimeo.

Breu crònica de l'esdeveniment.

El públic anava i venia, ja que el recital va començar, aproximadament, amb una hora de retard. Apartant una taula de marbre, el final del bar Tramuntana es va convertir en un petit escenari improvisat per llegir poesia. Casualment, el fons ple de llibres, no desentonava, però no es pot dir el mateix de la resta... La televisió seguia funcionant; a la taula del costat jugaven a una botifarra sense estalviar cridar-se entre jugadors i el futbolín seguia en joc sentint-se tot el soroll de les boles. Malgrat les inclemències i la falta de públic, els poetes no van defugir la seva tasca i van començar el recital.

S'aplegaven unes set persones quan els pintors Pau Farell i Arnau Bellavista, van presentar la mostra d'art de primavera, seguidament Andreu Ballús va iniciar les rondes de lectura poètica, seguit d'Alba Gonzalez i els esmentats pintors.

Passades quatre rondes, els poetes feien temps xerrant i recitant poemes menors, esperant que arribés més gent per poder recitar les millors obres. Un cop el fons del bar es va omplir, enlloc de seguir recitant les obres que faltaven, Andreu Ballús va explicar que tornarien a començar el recital des del principi, així que els dos pintors van tornar a exposar la seva obra i tot va tornar a començar. Un cop finalitzat el recital es va realitzar una jam session poètica, en la qual alguns dels espectadors van sortir a recitar o improvisar jocs vocals.

Sant Jordi 2010

2010-04-22T15:29:00.003+02:00

Aquest Sant Jordi el colador organitza i col·labora en alguns espais literaris a la ciutat de Granollers.
A partir de les 6 de la tarda a la plaça de l'església, el colador ha preparat un petit espectacle literari a on intentarà tornar a trobar Les Pàgines Perdudes.
I a partir de les 8 del vespre, el colador col·laborarà durant la nit aborigen a l'esquerda tot recitant relats curts i fragments de llibres.

Lets + ovelles = ART

2010-03-27T02:23:00.004+01:00

Estic una mica bocabadat. Jo em pensava que el colador era un col·lectiu força innovador i original, però no ho havia vist tot... i és que tot està per fer, i tot és possible, com deia aquell. I el tema de les llums no està acabat, ni tant sols acabat de començar. Encara hem de practicar molt.

Mireu el vídeo. Les imatges parlen per si soles.

il·lustrar amb llum

2010-03-19T16:00:00.009+01:00

Atenció a tothom, coladors i colats i descollats! Aquesta nit de divendres, de 21h a 22.30h esteu tots convidats a un maravellós acte artístic i lumínic a la plaça de l'esglèsia de Granollers. A aquella hora, s'apagaran les llums i descobrirem... que il·lustrar amb llum és possible! Tots els que vingueu, fins i tot hi podreu participar, i si voleu podeu portar les vostres pròpies fonts de llum (lots, lets, lits, torxes, carioques enceses,...).
Aquest acte entre dins del FINDEFOTO organitzat pel col·lectiu de fotografs ITUQUÈMIRES, i amb col·laboradors tals com el colador (obviament), Ruido o els amics de Franela Magazine.
Us deixo amb un petit tast per obrir voca de les probes que vam fer amb l'Arnau:

el colador canvia d'imatge

2010-03-11T12:11:00.002+01:00

Mentre l'AAACE (Associació d'Artistes Anteriorment Coneguts com a Embut) està en ple procés per convertir-se en associació jurídica, el blog del colador canvia d'imatge.
Més sencilla, més moderna, adequada als nous temps. Esperm que us agradi, si no és així, ja podeu començar a deixar comentaris.

Compte que movistar te abla

2010-03-09T12:37:00.003+01:00

fotografia realitzada el 7 de març a un establiment de "telefónica" actual

Segons el diccionario de la Real Academia Española:
Ablación (del lat. ablaio. -onis).
1. Acción y efecto de cortar, separar, quitar.
2. Der. Sacrificio o menoscabo de un derecho.
3. Med. Separación o extirpación de qualquier parte del cuerpo.

Així doncs, vigileu amb movistar, correu el risc que us practiqui una ablació. Em pregunto si ja els hi han fet a les dues noies de la fotografia, se les veu molt contentes.

Nigel Kennedy

2010-02-15T12:50:00.004+01:00

La meva afició de mirar concerts de música clàssica els dissabtes a les tantes, m'està fent descobrir grans figures musicals, talentoses, extrovertides i mediàtiques. Anteriorment us parlava de Lang Lang, però la nit anterior vaig descobrir el violinista Nigel Kennedy.

Va néixer a Anglaterra el 1956, de família de tradició musical, va destacar per la seva interpretació de les estacions de Vivaldi, aconseguint un récord de vendes en el món de la música clàssica. (més informació a la viquipèdia)

El vaig escoltar tocant amb l'orquestra de música clàssica polonesa, evidentment ell era l'estrella. Va amb cresta, al més pur estil punkarra i vesteix amb la camisa mal cordada, les mànigues desmanegades i sovint porta un mocador palestí. Durant el concert el veus realment emocionat, es nota que viu la música. Quan acaba la peça felicita al director i als músics més pròxims xocant els punys com si haugessin guanyat una partida de billar. I si li ve de gust comença a xerrar amb el públic, al més pur estil rock-star.

I el nostre estimat Nigel versionant la música del Doctor Who

Ja us podeu fer seguidors obertament

2010-02-01T23:55:00.004+01:00

El colador ha decidit amariconar-se una mica i ha posar el gadget de followers de blogger al blog. De tal manera que ja us podeu fer seguidors obertament de la pàgina, us heu de fer seguidors!

hallowed are the sieve!

IMI - una dona parint

2010-01-31T16:07:00.006+01:00

Durant les jornades de la il·lustració, celebrades el passat 30 de gener de 2010, es va realitzar les primeres IMI, Improvisacions Musicals Il·lustrades. El funcionament és el següent: el públic pot escriure idees, conceptes, coses... i posar-ho a una bústia. Aleshores se'n treu una a l'atzar i, segons el que surti, els músics i l'il·lustrador han d'improvisar.

En aquestes primeres jornades vam poder gaudir del fantàstic trio Free Zone i dos il·lustradors del colador, en Pau Farell i jo mateix, amb una col·laboració externa.

En aquest vídeo veiem en Pau Farell i el trio Free Zone improvisant sobre una dona parint.

Jornada de la il·lustració

2010-01-28T11:49:00.004+01:00

El colador col·labora amb el GRA preparant la Jornada de la il·lustració i del còmic. Serà el pròxim dissabte 30 de Gener de 2010.

LListat d'activitats preparades:
12:00h CÒMIC CROSSING - Sala de cultura Sant Francesc.
Participa en una autèntica fantasia en viu per la ciutat i aconsegueix tots els còmics que puguis!

17:30h DIBUIX COL·LABORATIU - Plaça de l'Església.
Activitat participativa i oberta en la que es dibuixarà una macro-il·lustració amb la col·laboració de tothom que ho vulgui.
Col·laboren: Pioners i Caravel·les de l'Agrupament Escolta i Guia de Granollers.

19:00h LA MAJORIA D'EDAT DEL CÒMIC DE SUPERHEROIS - Al GRA.
Xerrada i taula rodona sobre la transformació del còmic de superherois als anys 80.
A càrrec d'Alba González i Andreu Ballús.

20:30h IMPROVISACIÓ MUSICAL IL·LUSTRADA (IMI) - Al GRA.
Passa un vespre agradable i creatiu amb música il·lustrada en directe i participa.
Amb el grup: Free Zone.

Lang Lang

2010-01-21T10:58:00.005+01:00

Si no recordo malament, em sembla que va ser el dissabte passat que vaig engegar la tele quan vaig arribar a casa, no feien res. I quan no fan res de bo a la tele poso el canal 33, cosa que passa massa sovint. Aquell dia feien un concert, una orquestra i un pianista interpretant vés a saber quina obra. Em va caure la baba, el pianista era espectecular, creia que l'endemà no pensaria a buscar informació sobre aquell concert. I així va ser, me'n vaig oblidar, però el diari portava una notícia sobre aquest pianista. Va venir a tocar a Barcelona al palau de la música i m'he afartat de veure'l per tot arreu.

Lang Lang és un jove pianista excèntric, despentinat, xinès i enamorat de la música clàssica. La seva infància va ser molt dura, el seu pare l'obligava a bla bla bla... (viquipèdia).
Us enllaço aquest vídeo pel gaudi de tothom.

La odisfera o incendiaris associats

2010-01-11T12:13:00.006+01:00

Els rumors no paren de créixer, la odisfera planeja trobar-se a Granollers durant les 3es jornades de la catosfera, altrament coneguda com a catetosfera.

Però la pregunta pertinent és: què és la odisfera? Molt fàcil, és un grup indefinit d'exaltats que es dediquen a obrir blogs per cagar-se en la mare que va parir a qualsevol que se'ls passi per davant. És la solució fàcil i ràpida per aconseguir ressò i, sobretot, visites. No necessiten excuses ni arguments per redactar, amb poca gràcia, qualsevol text subversiu dedicat a anihiliar qualsevol persona o col·lectiu, amb tendències declaradament racistes i feixistes.

Es tempteja que la trobada es realitzi el proper 29 de gener al bar de la troca. Es preveu la presència d'individus incendiaris com Iósódéu, Valero Sanmartí i Jair dominguez, el guionista ~~fill de puta~~ brillant... entre d'altres.
El colador no pot malgastar l'ocasió per personar-s'hi, seguirem les notícies que es vagin publicant per si convoquen a la gent amb bats de beisbol, bidons de benzina o utencilis similars.

Actualització:

Els rumors comencen a prendre forma... Gràcies al nostre departament d'investigació hem descobert que l'odisfera ha creat un esdeveniment al facebook. Per tant, confirmem que es realitzarà el 29 de gener al bar de la troca a Granollers, podent concretar que serà a partir de les 21 hores.

Els nominats a home dels nassos 2009

2009-12-12T13:10:00.003+01:00

Ja han sortit les nominacions per l'home dels nassos del 2009 i des d'aquesta web no ens podem estar de comentar-ho.
Enguany trobem unes nominacions pobres, amb poc sentit i amb falta de gràcia i immaginació. Potser és perquè Granollers és una ciutat avorrida; o potser perquè no hi ha gent que posi nassos.
Podeu visitar la web oficial amb les nominacions.

1. Bertús Compañó, per haver realitzat l'obra de teatre "vidas melódicas" i haver aconseguit cert ressò mediàtic, però no gaire.

2. Urbanització del centre de Granollers, per haver aconseguit que el centre de Granollers sigui finalment peatonal, cosa que és positiu. Però desenganyem-nos, la gent ho vota perquè no li agrada com ha quedat res, ni la carretera, ni la plaça de la corona... Sens dubte aquest serà el guanyador.

3. Regidoria de joventut, per no fer res durant aquest mig mandat tot i les bones condicions inicials. Pobre Carles Cabanillas, el xaval és jove i va entrar a l'ajuntament sense voler. Si ens hi parem a pensar, qualsevol dels regidors de l'ajuntament es mereixen estar a aquesta llista, tenen molt bones condicions laborals per tirar endavant polítiques per millorar la ciutat i no fan res de bo. Però la regidoria de joventut és un blanc fàcil, aquesta nominació és cruel i despiadada.

4. Comissió ciutadana organitzadora de consultes populars, per promoure la democràcia directe i la cultura democràtica en un bla bla bla... Només han fet quatre reunions, no té sentit que estiguin nominats.

5. Rocaumbert - fàbrica de les arts, per haver creat una escola de circ tenint en compte que la ciutat ja és una gran carpa amb pallassos i animals salvatges domesticats.

6. Museu de Granollers, diuen que "per haver-se convertit en el primer museu que s'exposa a ell mateix", una xorrada. El museu de Granollers mereix estar nominat a home dels nassos perquè és un museu fantasma des que va néixer, perquè ningú sap res del que fan, perquè és un museu amb una façana de formigó que no deixa entrar la llum, perquè no hi va mai ningú...

7. Jornades de ciutats educadores, per pervertir el protocol festiu i estar mal organitzat; i el que és més important, per haver fet un videoclip a on tota la goix divine de Granollers hi va sucar el melindro per parir un dvd amb uns resultats esperpèntics, tot un delicte, no vull saber quan va costar. He estat buscant el vídeo i no l'he trobat, si algú el té que me'l faci arribar que el penjaré a youtube pel gaudi de tothom.

8. VOTV, per donar un nou impuls a la televisió comarcal i adequar-se a les noves tecnologies televisives, sense oblidar tot el caos i desavinences que ha suposat entre municipis.

Cap d'ells em fa el pes... vist el panorama he votat en blanc.

El Futur de la llibertat.

2009-12-04T12:45:00.003+01:00

Avui parteixen des de la base naval de 'Rochelle' a França, la fragata "liberté" i la fragata "fraternité" direcció Nova York en la missió més polèmica de l'exèrcit Francès; la recuperació de la Estàtua de la Llibertat.

Tot s'inicia l'any 2003 amb l'intenció d'Estats Units d'envair Irak. Comença a aparèixer la idea, en els cercles culturals i intel·lectuals francesos, que els EEUU ja no representa la llibertat, aquella llibertat que va portar als francesos a regalar l'any 1886, en el context del centenari de la Declaració d'Independència d'Estatus Units, l'Estàtua de la LLibertat.

La idea s'intensifica durant el boicot de productes francesos, on els Nord-Americans van arribar a l'extrem de canviar el nom de french-fries per freedom-fries en alguns locals d'EEUU i, a llençar al riu Hudson milers de litres de vi francès i de Champagne.

El llavors president e la República Francesa Jacques Chirac, inicia el procés d'una consulta popular que és realitza l'any 2007 abans de les eleccions franceses, en aquest termes [...] "Creiem que és possible que hi hagui països que es mereixin més el símbol de l'Estàtua de la Llibertat que els nord Americans, així doncs demano al poble Francès que decideixi si hem de reclamar l'estàtua" [...].

El poble Francès decideix reclamar l'estàtua votant a favor de la consulta un 60% dels participants.

Els Nord-Americans han trigat tres anys a respondre a la reclamació de l'estàtua i decideixen cedir-la als francesos amb l'argument de [...] " en breu tornarem a ser el país que es mereix tenir aquest símbol de llibertat, els francesos i el món hauran de reconèixer llavors que som el país de les llibertats i tornar-nos l'Estàtua" [...]

Està previst que les fragates arribin a la illa de la Llibertat el dia 26 de desembre i que l'Estàtua estigui carregada i retirada el dia 28 de desembre.

Altres fonts asseguren que els Nord-Americans tenen un substitut per aquest símbol de llibertat, un bomber brandant una bandera Americana possiblement duent una àliga a l'esquena.

Arròs covat

2009-12-04T11:22:00.006+01:00

Al més pur estil Dr Katz, arriba la nova sèrie de cutreanimació (de fet ja ha arribat fa temps, però l'he descobert ara). L'emeten per tv3 a no sé a quina hora, però es pot veure per internet a http://www.arroscovat.com.
És una serie còmica que tracta sobre la vida d'un jove dissenyador i el seu ambient moderno-barceloní. El pobre descobreix que se li està passant l'arròs; ja li ha arribat als trenta, es fa gran i viu estancat als vint-i-pocs. Barreja escenes del dia a dia amb una veu en off dels seus pensaments i imaginacions cutre-metafòriques.
S'agraeix que el llenguatge sigui "normal", tot i que el doblatge fa honor a l'animació. Els capítols són d'uns 12 minuts, més seria excessiu, però de seguida en vols veure un altre. És tremenda, fa molta gràcia, no us la perdeu.

Us deixo amb el capítol 3 perquè el degusteu.

Home dels nassos 2009 - nominacions

2009-11-26T11:40:00.004+01:00

Ha arribat la cinquena edició de l'home dels nassos a Granollers.

Han obert una nova pàgina web en forma de blog (http://homedelsnassos.wordpress.com) a on tothom pot proposar les seves nominacions. Posteriorment faran la selecció final que es durà a votació a finals d'any.

Aquests són alguns dels nominats més destacats fins ara:

En negatiu

- La Montse Gascón, terapeuta, per introduir l'estafa de les cèl·lules de l'abundància a la comarca.

- Carles Cabanillas (regidor de joventut) per la seva incapacitat.

- El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal), perquè ningú sap què és.

- El PSC i el PP, per no donar suport a les consultes populars.

- El PSC, per la majoria absoluta i el paternalisme de l'alcalde Mayoral.

- L'Ajuntament, per tenir desenes d'equipaments inutilitzats.

- Can Jonch, la casa de la pau, per ser un equipament inútil i absurd.

- El bar del GRA, per ser un desert.

- Les pedres índies de la plaça de la Corona.

- Les jornades de les ciutats educadores, per gastar diners, personal i recursos i tenir una minsa afluència de gent.

En positiu

- El col·lectiu Granollers Decideix, per tirar endavant la consulta popular

- L'associació de músics El Transformador, per potenciar els músics locals

- A en Santi Montagud, per la seva columna setmanal a el9nou

- A Jazz Granollers, pel seu esforç realitzant festivals de música jazz

Un cop se sàpiguen els nominats finals, aquest blog no es mossegarà la llengua per fer-ne una valoració.

Rubik's 360 el joc zen

2009-11-22T14:09:00.004+01:00

La meva última adquisició al món rubik és el rubik's 360. Jo em pensava que seria una altra invenció enginyosa per resoldre un puzle, però es tracta d'un artefacte budista que permet el treball de la paciència i la meditació.

Està format per sis boletes de colors que estan dins de tres esferes, una dins de l'altra. L'objectiu del joc és aconseguir que passin de l'interior fins a l'exterior, a on hi ha unes càpsules que indiquen el color de la bola.

És un joc zen, no has d'intentar trobar el sentit al joc, has d'arribar a una harmonia plena amb les esferes fins a fondre't en un sol ésser. Has de mantenir una atenció constant i tranquil·la, sense capficar-te en resoldre'l. Un cop aconseguida aquesta il·luminació hauràs acabat el joc sense saber com l'has fet i possiblement arribis al satori.

Pinten Granollers de color groc

2009-10-30T14:04:00.011+01:00

Granollers era una ciutat avorrida, sense vida i trista. Arquitectònicament parlant no tenia cap tipus de sentit estètic.

Granollers ja té molt avançat el seu procés per convertir-se en "la ciutat groga". L'anomenen "el pla groc" i consisteix a pintar tots els edificis de colors groguencs. Gràcies a una iniciativa privada i el suport de les regidories de cultura i urbanisme, la ciutat ha començat un pla que pot ajudar a donar renom a aquesta població del Vallès.

Els impulsors tenen una guia molt específica per definir com s'ha dur a terme aquest pla. No imposen mai la tonalitat exacta en la qual els veïns han de pintar la seva façana, de fet prefereixen que els edificis adjacents no siguin mai iguals. Segons van explicar prefereixen que hi hagi part d'atzar en aquest procés.

En paraules d'un dels seus impulsors:

"Granollers era una ciutat avorrida, sense vida i trista. Arquitectònicament parlant no tenia cap tipus de sentit estètic, al costat d'una casa modernista t'hi pots trobar un edifici de vidre i marbre; i al seu davant una casa vella mig abandonada. Només amb pintura, estem aconseguint que tota ella prengui coherència, que sigui bonica i agradable visualment. [...] No hi va haver cap dubte, ens vàrem decantar ràpidament pel groc, perquè és un color que inspira vitalitat, està ple d'energia, és alegre i divertit. Estem convençuts que els seus ciutadans notaran un canvi cap a positiu.

[...]

El groc és un color que combina perfectament amb els grisos i terrossos de les cases velles. Com per exemple les pedres de les finestres o les fustes dels portals, ajuden a emmarcar i contrastar la vivacitat del color groc. Per altra banda, a la plaça de la porxada, els edificis magnifiquen la porxada. Amb els colors de les fustes i les teules d'aquesta vella construcció fa que destaqui respecte el seu entorn."

El pla groc ja fa uns anys que es va proposar, però no ha començat a veure la llum fins fa uns mesos. Actualment ja gairebé hi ha tot el centre pintat. Per altra banda hi ha edificis que degut a les seves característiques quedaran exempts d'aquest pla. Com per exemple el de l'ajuntament que degut a la seva singularitat històrica no caldrà repintar-lo.

Evidentment, aquesta iniciativa ha trobat molts retractors, sobretot al centre de la ciutat. No a tothom li agrada pintar les seves cases iguals que les del veí. Altres han descobert que cal repintar la façana de casa seva poc temps després de remodelar-la. Per això l'ajuntament dóna més temps de marge als veïns que hagin fet reformes durant l'any anterior a començar el pla.

Més imatges del centre de Granollers

Fotografies HDR

2009-07-21T11:29:00.009+02:00

Ja fa un temps vaig estar jugant amb les fotografies HDR. No és massa difícil manejar-ho i els resultats són molt vistosos.

HDR o HDRI són les sigles de High Dynamic Range Imagnig. És una tècnica que consisteix en sobreposar diverses fotografies del mateix escenari amb diferents ragns d'exposició, de tal manera que es convinen per aconseguir que totes les zones es vegin perfectament il·luminades.

Us deixo un parell d'exemples de fotografies de la sèrie "fotos d'estar per casa". Aquestes estan un pel exagerades perquè pugueu veure les diferències d'exposició en les diferents zones lumíniques.

A la pàgina dzoom hi podem trobar alguns articles que expliquen com fer-ne:

- Com crear una foto HDR en photoshop

- 8 consells clau per a crear fotos HDR

A abduzeedo hi ha un molt bon recull de fotografies HDR:

- 20 beautiful HDR pictures

Oh god he's taking demerol!

2009-07-05T23:56:00.006+02:00

En Michael Jackson mai m'havia apassionat massa, però després de la seva mort he hagut de fer un intensiu cap de setmana escoltant velles cançons dels nostres estimats vuitanta i remirant vells videoclips de l'home de goma.

Que s'hagi mort me la sua, però ha aconseguit que el valori una mica més.

Us enllaço una de les seves cançons més desconegudes, "morphine", una esperpèntica alegoria a la morfina, més concretament al Demerol. El que, teòricament, el va matar per sobredosis.

Atenció al minut 2:50, quan comença la part lenta i emotiva, no us perdeu els seus adictius càntics al Demerol.

Albert Serra i el cant dels ocells

2009-06-20T17:45:00.006+02:00

Després de sentir-ne a parlar i haver escoltat algunes entrevistes, vaig poder veure el cant dels ocells d'Albert Serra. És la seva segona gran pel·lícula, l'anterior era honor de cavalleria, una adaptació molt personal del Quixot.

Per qui no n'hagi sentit a parlar, la pel·lícula tracta dels tres reis mags que viatgen a peu fins a trobar el nen Jesús. No tenen camells ni cap tipus de càrrega a part de les capes i les corones. A hores d'ara encara no sé si m'agrada o no, segurament ni una cosa ni l'altra.

No és apta per a inquiets, els plans són llargs, alguns molt llargs. Si la mireu no espereu sorpreses, la pel·lícula acompleix les espectatives, és el que promet: el viatge dels tres reis mags.

La idea la trobo genial i el tractament d'imatge i fotografia és fantàstic; però té molts d'altres aspectes negatius que destrossen la idea. Els diàlegs improvisats o poc guionats arriben a l'absurd. L'autor s'explica dient que vol contraposar la quotidianitat i la majestuositat de la història, però al meu parè és excessiu, trenca la màgia de la imatge. A principis de la pel·lícula apareix un àngel que anuncia que el messies és nat; aquesta escena és inútil, sobra. I per anomenar-ne un altra, Josep parla hebreu i Maria no l'entén, no calia.

Però el que és més rellevant no és la pel·lícula, sinó l'autor i els seus mètodes. Albert Serra és un fenòmen rarament explicable, segurament molt tocat per la tramuntana. Nascut a Banyoles és un personatge que té les coses clares i no té pèls a la llengua.

Cabell llarguet, camisa, americana i opcionalment bigoti. Tot això amenitzat amb un accent de Girona força voluptuós.

Sempre grava amb actors amateurs o amb amics i coneguts, els quals improvisen sobre un tema o una idea. No fa servir un guió estricte, sap el que es vol gravar, però no el que es dirà i com es reaccionarà. Cosa que fa que als seus rodatges mai es repeteixi una escena.

damnificats després de la batalla de Roma

2009-05-28T13:39:00.008+02:00

Els autèntics damnificats després de la batalla de Roma són els contenidors i el seu contingut. Després de fotografiar l'escena, un servidor va tenir el dubtós plaer de parlar amb la maruja del barri que va presenciar els fets en directe. La dona, amb tendències llargament racistes, em va incitar a veure i retratar les destrosses d'un caixer automàtic. I mentre passejavem comentant la jugada, vam veure nanos detinguts per la policia, la qual es van desplegar magníficament hores després que passéssin els alderulls.

Finalment, vaig haver de tallar la conversa prop del portal de casa, mentre la senyora m'explicava les desventures de la puta del bar de la cantonada i el seu marit (per si no ha quedat prou clar, em refereixo al marit de puta).

matinada del 28 de maig de 2009

cadàver exquisit

2009-05-24T16:24:00.001+02:00

el dibuix comú que vam fer un vespre
a la manera dels cadàvers exquisits dels surrealistes,
m'he pres la llibertat de pintar-lo per ordinador.

Les pàgines perdudes

2009-04-17T11:40:00.003+02:00

Aquest Sant Jordi el colador ha preparat "les pàgines perdudes". A diversos equipaments i racons de la ciutat, podreu trobar pamflets amb tastos literaris per amanitzar una mica més la diada del llibre.

Són poesies i petits relats escrits per Andreu Ballús, Arnau Bellavista, Pau Farell i Albert Forns.

cigarreta en time lapse

2009-04-01T13:32:00.005+02:00

Prova de time lapse d'una cigarreta consumint-se tota sola al cendrer.

nit embut

2009-03-27T21:40:00.003+01:00

Després del dia embut, el col·lectiu va voler ampliar el repartiment d'actuacions; en aquest cas completament fallit.
La jornada va constar d'una actuació musical de "el trio embut" i un recital de poesia íntim.
L'embut estava en plena fase de destrucció. La jornada va ser un terrible fracàs. Des d'aquell dia la seva màxima és "mestres en fracàs avançat".

Benvinguts a l'infern

2009-03-24T17:39:00.004+01:00

Passejant pel carrer, quan menys t'ho esperes, et pots trobar un petit racó, amagat, fosc, humit i mal cuidat. Rere una petita porta, sovint oberta, hi ha unes escales estretes, brutes i exemptes de qualsevol llei.
Prop de casa vostra potser teniu la via d'escapament que us condueixi cap un món insospitat.

escolastica

2009-03-07T05:07:00.002+01:00

Escolastica

2009
alejandro santafe

enterrament de la sardina i versots 2009

2009-03-02T23:26:00.006+01:00

Aquest any el colador ha participat a l'enterrament de la sardina. Disfressats de la vella Quaresma i d'ànimes blanques, al més pur estil d'un cor grec, vam recitar els versots just abans de cremar al Carnestoltes

VERSOTS 2009
Q=Quaresma C1=Coro1 C2=Coro2 C3=Coro3 C4=Coro4 C=tot el coro

Q Bona nit carnestoltencs, bona nit carnestoltenques
La crisi no us posa frè, doncs sortim tots a fer festa
C1 Bona nit a Granollers o un percentatge reduït,
els que sempre esteu aquí, els mateixos cada nit.
Q Als regidors bona nit, que munteu tots els tinglados
C2 Dir munteu és tot un dir, blancs o blaus sempre ho fa un altre.

Q Suposo que tothom s'ha assabentat, del gran esdeveniment
d'aquest acte en societat, C3 però al facebook és absent!
C4 Època d'ordinadors, gadgets i tecnologia
sinó ets al facebook no ets ningú, falta bona compayia!

Q Sembla que ens sobrin els calers, que ens els dona en Zapatero?
Rebentem tots els carrers i els tornem a fer de zero.
C1 Tapem totes les llambordes, que les trobin l’any tres-mil,
les exposin al museu i es quedin tan tranquils.
Q Tots als centre a passejar, d’aquí uns quants anys, està clar!
C2 Els botiguers tots contents, hi anirà a comprar més gent.
C3 El centre serà molt macu, però vigila a on aparques
Anar amb cotxe és perillós, amplien la zona blava

Q Deixeu el cotxe a casa, la ciutat és sostenible
Feu anar les cames, acaben de fer l’ambicia’t
C4 Vigila amb els anclatges, cal ser un especialista
Perquè no funciona massa, aquest pàrquing windows vista
Q Només pagant un euro, aniràs amb bicicleta
A la nostra vila oberta, mare meva, quina oferta!
C1 Amb aquesta bicicleta, no pots 'nar ni a comprar el pa
Perquè amb el pes de la barra, ja no pots ni pedalar.

Q Granollers té molta vida, hi ha gent per tot arreu
C2 Però quan la nit arriba, ja no hi ha ni un mausoleu
C3 Quan sents baixar persianes comença el toc de queda
No hi busquis ni una rata, tothom és a casa seva
Q També pots anar al "2000" C4 però no ens deixen altra opció,
i si vols sortir de nit, has d’anar a Mataró

Q Aplaudeix tot granollers, aplaudeixen amb desfici
L’edifici nou del gra C i el nou gra de l’edifici
C1 Çò podria ser una plaça, si la queixa hagués dat fruit
I podria tenir gràcia, però ens trobem amb un bar buit

Q Mossèn Pardo se n’ha anat, de Granollers cap a Girona
C2 Sembla que se'ns ha cansat, fart de veure’ns tanta estona.
C3 A l’església estrenem orgue, aquest no l’ha fet Gaudí
Però igual que la seva obra no ens acaba de reeixir.

Q tindrem pisos a can Comas; i de protecció oficial
si les constructores d'ara, no són les forces del mal
C4 Per no fer ni treballaven, els han pres la concessió
els molt vagos s'amagaven, quin goig fa la construcció!
C1 Mirem-nos bé els sortejos, que no passsi res d'estrany
entre paperets i malentesos, que no ens colin cap engany

Q Granollers ciutat pacífica, estrenem un edifici
amb setmana de la pau, C ni ofici ni benefici!
C2 A la casa de Can Jonch, de pau potser n'hi ha massa
Ja hem plantat el segon tronc, cap altra cosa no hi passa!

Q Aquí tots volem la pau, saben fins els de la gralla
C3 la guerra no acabarà, si seguim venent metralla!
C4 No escatimen ni un som míssil, aquells que aplanen el terreny
es veu que volen fer un pàrquing, a prop de Jerusalem

Q Val més tirar la pólvora, per fer festa i tradició
Però es veu que Europa, ens llança una maledicció
C1 que si ens toquen els petards, llavors si que estem encesos<
i una cosa com aquesta, no ens la colen a traïció
C2 Que no ens dictin com cremar, seguirem tirant patums
i farem tota la festa, i si cal encendrem fums

Q Però ens cal tenir esperança, que no tot són restriccions
sembla que al país dels somnis, van celebrar-hi eleccions.<
Q Ja tenim tots president, i es diu Barack Obama:
C3 apa som-hi: yes we can! i és que el precedeix la fama
C4 Ara a veure com ho fa, ara ja veurem que passa
que la fama està molt bé, però de feina ja en té massa.

Q Semblen tot una altra cosa, els polítics del país
vagin sols, vagin en colla; o estiguin tripartits
C1 Amb el PP dividit, ja tenen un gran percal
i ells acusen amb despit, "la cacera nacional"
C2 Aquí ningú no dimiteix, a no ser que sigui gorda
tots tenen algun merder, si estirem bé la corda

Q Ja n'hi ha prou, ja s'ha acabat, deixem córrer la disbauxa!
sembla tot descontrolat, posem fi a la mala rauxa!
Tal com diu la tradició, el carnestoltes ja és mort,
perquè havia de morir... la Quaresma ja és aquí!

C Visca el carnaval!

més fotos de l'esdeveniment

Golan Levin, Zachary Lieberman, Jaap Blonk, and Joan La Barbara

2009-02-08T21:48:00.001+01:00

La moda dels autobusos alliçonadors

2009-02-03T16:12:00.004+01:00

els vegetals també són éssers vius
vegetarians deixeu de preocupar-vos i sigueu omnívors

Genereu el vostre autobus a aquesta pàgina web...
http://ruletheweb.co.uk/b3ta/bus/

calendari rubik

2009-01-30T11:23:00.004+01:00

Com a gran aficionat al cub de rubik, aquesta setmana m'he endinsat una mica més en el friquisme cubequià. Seguint, més o menys, les instruccions que vaig trobar a aquest bloc, m'he construït un calendari de rubik en català. I després de la gesta m'he vist obligat a deixar-ne constància a internet.

insinuats

2009-01-06T16:06:00.003+01:00

insinuats
tècnica mixta sobre tela, 2009
92x73cm

monja vora el mar

2009-01-06T16:03:00.002+01:00

monja vora el mar
tècnica mixta sobre tela, 2009
100x80cm

esquerda a l'espai temps

2008-12-31T16:46:00.003+01:00

esquerda a l'espai temps a la paret exterior d'una casa al centre de l'Havana
tècnica mixta sobre tela, 2008
92x73cm

el 9 nou es redimeix

2008-12-10T17:31:00.003+01:00

Després de l'absència al recital-espectacle la mort de l'embut , el diari el 9 nou (edició vallès oriental) es redimeix. Aquest passat divendres dia 5 de desembre de 2008 van publicar un petit article que relata la transformació de l'embut cap a el colador.

l'enterrament de l'embut

2008-12-01T21:19:00.002+01:00

Aquestes són alguns dels textos que es van recitar durant l'enterrament de l'embut. Realitzat el passat 29 de novembre de 2008.

Part 1 Planh

Loncs consiriers ab greu dolor
a laisat e nostre paes
ses conort, qe no.i a ges
Embut, e lo calaix de sastre;
paians l'an mort, mais Deu l'a pres
a sa part, qe.l sera garens
dels grans forfatz et dels menors
qe.ls angels li foron auctors,
car mantenc la lei cristiana.

Jo vaig coneixer els de l'embut.
Gent de mala qualitat. Escopirem
sobre les seves tombes. Amén.

Part 2 La web i les revistes

Si algú pregunta: què és l'embut?
Veuràs els àngels regar els camps.
Si qüestionen els seus fins,
ningú respón perquè ningú els sap.

Una web, calaix de sastre,
molta gent, un temps.
L'eina per criticar,
el blanc de totes les crítiques;
massa gent, incontrolada,
a voltes estranya, insatisfets.
Però tampoc és això,
no ho sé, potser.

Poques coses n'han quedat,
de les mans se'ns esmuny el seu llegat,
alguns papers tacats de tinta,
estrelles daurades de pintura acrílica.
El món digital en va deixar constància,
desmenegat i esberlat pel caos de la xarxa.

Alguna revista soportant el diluvi,
perduda entre llibres, amagada a l'armari,
ha aconseguit trasvalçar els dies més foscos.

Part 3 Els premis

Si el seguies recitava, poesia, tranquil·la.
Si escoltaves una mica, te'l trobaves, cantant.
Doblegava el públic, si calia; i si volia es transvestia.
Rebuscava entre les tecles, dissonants, anarmonies.
I apareixia despistat, algun foragitat.

Es movia, quan volia, fora els àmbits establerts;
i així, un dia, va trobar l'arbre fruiter.
Un guardó va portar a l'altre,
el primer quantiós, el segon un xou.
Pels seus nassos l'autobombo,
guanyador per un sol vot.
Però tenia un cor que no li cabia al cap,
va tornar el mèrit a mans del seu creador.

Part 4 Bombardeig poètic

Del cel ja mai més en cauran bombes,
aquell bronzit eixordador no haurà passat envà,
el cant de les sirenes ens tornarà a encisar
amb boniques estrofes i desitjos d'esperança.

Part 5 L'agonia

Desestructurat, desemparat,
tot el que feia no servia,
seguia desconsolat per la inactivitat;
llargues esperes d'agonia
reflectien un rostre cansat.

Poetes descuidats, artistes mal pagats,
l'aire se'ls enduia, la boira els amagava
fins que la nit se'ls va menjar.

S'esvaïa poc a poc,
recolzat en el fracàs,
mentre el fum sortint el desgastava,
s'arrossegava, es perdia en la foscor,
del temps.

Pintors wanted

2008-11-10T23:43:00.002+01:00

Jo tinc una proposta pels pintors.

Si teniu coses per exposar i no sabeu on. Jo acabo d'exposar amb el Pasqui, al restaurant la Plaça a Poblenou i necessiten alguna expo per gener. I, al Cercle de les Roses també.

He passat per tots dos, ara la tinc al Cercle i son bons llocs, com sempre, xungu vendre o cap venda, pero "el arte no tiene precio", ya sabeis, a morirse de hambre xD

Ahi queda, poenos en contcto conmigo o con el Jordi.

llauna rebregada

2008-11-10T11:06:00.003+01:00

És un d'aquells dibuixos de fa un temps, que fa gràcia recuperar.

llauna rebregada
dibuix sobre paper, 2005
10 x 15 cm

antes de la metafora

2008-11-07T12:49:00.004+01:00

tecnica mixta sobre paper
50x35cm 2008

la mort de l'embut

2008-11-04T18:34:00.006+01:00

el col·lectiu embut ha mort (2003-2008)

preguem una oració per la seva ànima

L'enterrament es realitzarà dissabte dia 29 a les 23:00 hores al Gra.
(equipament juvenil de Granollers; plaça de l'església nº9 de Granollers)

Serà un recital commemoratiu que repassarà els seus cinc anys de vida. Els dies bons i els dies dolents, els moments més dolços i els més agres, els èxits i els fracassos. Entre tots li direm l'últim adéu.

- Alguns dels textos recitats durant l'enterrament

YES WE CAN

2008-11-04T02:47:00.001+01:00

s'havia de penjar, demà es decideix...

fenòmens

2008-11-03T11:57:00.003+01:00

Poesia de l'abril de 2007
Recitada per primera vegada al bar del teatre auditori de Granollers.

El gall ventríloc té poca gràcia,
sempre arruga l'espectacle;
i el seu ninot, un nan de pelfa,
no es mereix aplaudiments.

Sols dalt de la tarima
amb un tamboret corcat,
sols arrenquen tres somriures
i la claca no aplaudeix.

La platea voltada de llotges,
buida d'ànims i plena de fum;
el director prefereix gallines
que embruten però no esgarrifen.

Són fenòmens de mal contar
declaracions manifestades
esdeveniments plens d'experiències
coneixements buits de consciència.

L'home que fuma té poca feina
sovint passeja prop la rambla;
i els seus cigars, bruts de quitrà,
molesten titelles mal penjats.

Tot sol davant la platja
s'asseu al port davant l'escull
sols atreu l'atenció d'ocells
que ni tan sols se'l miren més.

El navegant voltat de peixos
l'acompanya per fumar;
tot i que prefereix bistec,
que és suculent tot i estar sec.

Són fenòmens de mal contar
declaracions manifestades
esdeveniments plens d'experiències
coneixements buits de consciència.

La larva indòmita no obeeix
sempre es nega a buidar el peix
i els seus capolls mal educats
no es mereixen gentileses.

Abandonada sola a la branca
es mou inquieta busca plantes,
sols troba algunes fulles
rossegades per les erugues.

L'aliment voltat de mosques
buit de corcs, ple de bacteris;
l'animaló prefereix morera
que és més sana i no l'altera

Són fenòmens per relatar
declarar manifestacions,
esdevenir una experiència
i conèixer els buits de la consciència.

poema antic

2008-11-03T01:45:00.002+01:00

No em vull estancar,

no vull hipoteques,

no deixaré de jugar.

Escric un quart per tonteria,

un terç per passar l’estona

la meitat perquè no ho puc evitar.

Per reconeixement, NO

encantat si em vols escoltar.

Els pinzells que s’assequen

no deixo d’utilitzar,

i si, pinto a sobre de les teles

que tant lletges em van quedar.

ART en majúscules

és un mot que em queda massa gran,

de l’ARTISTA no en vull ni parlar

no fos cas que em posés a vomitar,

ja fa molt temps que me’n vull allunyar.

La música és un déu

feixuc d’estudiar

però ens hi haurien d’obligar

de ben menuts i no a sumar.

Perquè és un dels gaudis més grans

tant de crear, consumir o interpretar.

Tinc forces vicis

que procreen i es multipliquen

i no puc mantenir

ni amb carnet de Família nombrosa

Però el cert és que m’hi poso bé,

i gaudeixo sense reprimir-me

de l’oci i els plaers

de llençar el temps i els calers

de qualsevol manera.

L’edat em fa més home

però no em fa menys infant.

un poema antic i segons quan cursi i de rima fàcil,
què he trobat adecuat... m'acosto als 25

Amb un brioix a la boca

2008-10-28T22:11:00.004+01:00

Sempre havia sentit a dir que els americans i els francesos parlaven igual.
No ho vaig entendre fins que vaig intentar parlar amb un brioix a la boca.

Neva a la finestra alemanya

2008-10-24T17:42:00.005+02:00

Seus al meu costat, tan quieta, tan rossa, tan atenta, tan seriosa, i el meu cap ha començat a volar. Son fotos con una falta absoluta de expressión diu el profe que no escolto i tu mirant la pantalla com van succeint-se les imatges, Daguerre, Nadar, Bayard, Disderi, prenent apunts de tant en tant, aguantant-te la barbeta amb les mans en un gest delicat, museu Rodin, Baudelaire crida el profe i quan apareix el poeta retratat tu et tires enrere, mires l’hora al teu rellotge diminut, de quan t’encongires tota Alícia, et retoques el teu cabell ros recollit, atures la mà en aquest coll fi del món i deixes anar un sospir dolç, mut i en blanc i negre, felicitat de diccionari. Et miro de reüll -ets a dos seients de mi, la classe és quasi buida- i em veig en un sofà davant una llar de foc, neva a la finestra alemanya i tu llegeixes i jo faig que llegeixo mirant-te hipnòtic el primer dia en diríem encisat però ara ja és atontat perdut i de cop tot de canalla rossa giravoltant-nos i tu rient-los divertida, marassa teutònica, mentre jo faig que els escridasso, excel·lent en el meu paper de calçasses.

La felicitat és el teu rostre, Valquíria, el teu silenci rotund, parnasià, lletosa estudiant d’hispàniques interessada en la fotografia, Erasmus que no surts de farra i et lleves dora un divendres, magnífic exemplar de felicitat germànica que esbufega suau, una mica cansada -la classe és un conyàs- però profundament civilitzada.

Martha -per mi et dius Martha-, ets haver vist la torre Eiffel el 1890, abans de la fotografia i els gravats i tornar al poble i explicar-ho, parlar a tothom de la torre i jo l’he vist i és fantàstica i au va collons, que n’ets de pesat amb la torre i amb els anys tothom n’acaba tenint una miniatura a la vitrina del menjador.

El bo i millor del videoart actual

2008-10-23T23:11:00.001+02:00

MEMBRES

2008-10-18T13:44:00.003+02:00

Llistat de persones que formen o han col·laborat amb el colador
els càrrecs dins l'associació encara no estan repartits

- Andreu Ballús
- Arnau Bellavista
- David Cruz
- Pau Farell
- Frederic Font
- Albert Forns
- Alba González
- Albert Marquès
- Alex Santafe

bacus a la porxada

2008-10-17T11:55:00.003+02:00

Bacus a la porxada - Granolleig 2008
tècnica mixta sobre tela 80x60 cm
(fotografia impresa en paper, enganxada sobre tela amb làtex i pintura amb acrílic)

És la pintura que acompanyarà el poema de l'Alba Gonzalez a l'edició d'enguany del Granolleig.
Bacus rodejat dels seus sequaços i fidels seguidors, fruita fresca, gerres de vi i teles per vestit; per davant de tot prima la festa.

Nora

2008-10-15T22:35:00.002+02:00

NORA
Drama en tres actes

Mos estimàvem,
mos destrossàvem mútuament ses vides,
mos acabàvem, mos fèiem companyia,
mos caducàvem, mos dedicàvem quasi sempre es dies,
mos sexuàvem, mos gastronomíem
Antònia Font

Vam néixer una nit de cap d’any a l’estació Granollers Centre. Acabaves de trencar amb tot i venies a mi i jo no m’ho creia, és una innocentada que arriba tard, pensava, i tu que si, que va de debò, et vull a tu vas dir-me i em vas plantar un petó impetuós, total, ‘Cyprus ten points’, focs artificials, maduixes de bosc, obertura 1812 de Txaikovski amb canonades i camí del sopar m’ho vaig anar creient, els teus petons hi ajudaven força. Hola a tothom, vaig dir, aquesta és la Nora, la meva xicota, i tots vint-i-cinc, la família al completo, hola Nora, i ells vinga preguntes i quant fa que sortiu i jo vinga a mentir ui, ja fa uns mesos i els canapès de Can Puigdomènech ja servits i com cada any canviar el de Philadelphia pel de salmó amb el cosí i tu donant-me la mà per sota la taula i jo fora de mi, embriac de tu, amb els llagrimals aguantant estoics com una ampolla de cava abans del pum, i el pum i les copes de cava fins dalt i mengem i les primeres rialles i el tiet pallasso fent els primers càntics nadalencs i jo mirant-te fixament, enamorat de l’amor i del festí de la vida i de la casualitat i del premi que és tenir-te finalment i tu aguantant-me la mirada, els teus ulls xisclant que sí, que tot el que em passava pel cap era cert i llavors entren els canalons de la tieta com la marxa Radetsky i aplaudim, tot l’any esperant-los! cridem, i ella somriu, contenta, i vinga vi i la cosina coreana que em diu, quan ets al lavabo, you have a pretty girlfriend, eh? Pretty pretty!, i jo vermell com la vinassa responc que si, yes yes, com un babau, i em sento en un huracà, el ventre ballant macarenes, olla a pressió, i res importa i fem turrons i cantem i brindem per coses inverosímils i ets una més de la família i rius i crec que tothom s’enamora de la teva rialla i passen els minuts i s’acosta la mitjanit i ens disfressem amb les garlandes i ens allunyem del menjador i t’abraço fort com si m’hi anés la vida i inspiro endins, per recordar-te no sigui que a les dotze desapareguis, i va que ja comencen! i dong primer raïm dong segon dong tercer raïm i et miro i em mires i somrius i ja no sentim cap més campanada i llavors tothom crida i sortim de l’embruix, feliç 2006! i petó espectacular i any nou vida nova, pensem. Llavors ens acomiadem de tothom, enfervorits, tips i amb una gana eterna: a les dotze i poc de la primera matinada, el nostre veritable banquet tot just començava.

La nostra va ser una relació estacional, de temporades. Vivíem de dinars de tàppers i sopars excepcionals, falàfels i fideus noodles esgarrapats a les agendes. Ens vèiem poc, estudiàvem, treballàvem i encara ens sobrava temps per estimar-nos: vist en perspectiva, érem superherois i no ens en adonàvem. Els caps de setmana ens afartàvem amb la voracitat de qui es creu el miratge, fins arribar als dilluns ben tips l’un de l’altre. Viatjàvem, com fan tots els adolescents entrats en la vintena, vols barats amunt i avall per apagar la frustració de no poder tenir pis, de no poder volar i estimar-se en terra ferma. Pastissets de Betlem o xocolates belgues, ballar folk a Dublín o acampar al ras a Saint Moritz: érem fans l’un de l’altre, i les nostres ocurrències, riallades, corredisses i abraçades Rambles amunt, Rambles avall, Europa amunt i Europa avall eren l’enveja de barcelonins i forans. Ens devoràvem arreu, sense vergonya i sense sentit, pel goig de fer-ho, perquè podíem. Ens trufàvem els cervells de les obsessions de l’altre, tu eres el meu celler i jo la teva farmaciola i quan no ens veia ningú, ja de nit, ens desembolicàvem tendrament, com bombons cars, retardant al màxim el moment del plaer, apartant-nos-lo encara una miqueta més. Cada queixalada era un viatge d’anada i tornada, cada llepada un joc de nens, cada petó la via Làctea i l’univers sencer. Ens alimentàvem les ànimes l’un a l’altre, tu eres la pregunta i jo la resposta, jo el Bacardi i tu la cola: combinat rere combinat, ens escuràvem fins a l’última gota. Què dir-vos més d’aquesta història… També hi havia dies iguals, repetitius, però unes llenties amb tu eren un viatge lisèrgic, una rave a les papil·les, un luxe de marquesos, una delícia infinita. Vivint al teu costat monotonia s’escrivia cada dia diferent. Insistir-hi en lletra escrita no té pas massa sentit: com qualsevol experiència extraordinària, s’ha de tastar, s’ha de viure, no s’hi val que t’ho hagin descrit.

III

Érem al típic bistrot francès, a quatre passes de l’Ile de la Cité. Vas triar tu, El racó de les formigues, es deia. Allò tenia un aire d’atrapaturistes descarat, però la gana apretava i no era qüestió d’agafar el metro i que ens sabregessin a qualsevol racó pintoresc de Montmartre o Le Marais. Ens van donar taula de seguida, eren les dues tocades i els autòctons feia estona que havien dinat. El local era gran, molt alt i amb finestrals gegants, acollidor. Prestatges plens de llibres a les parets, Balzac i Gide en edicions macarròniques. Aquell dia pagaves tu, era el nostre últim dia a París després d’una setmana d’entrepans de paté i sopars de pasta al pis de la Sophie.

Alguna cosa s’havia trencat, aquella setmana, entre les meves crêpes de jambon i els teus pintors impressionistes, entre els meus gofres de nutella i els teus llibreters de vell vora el Sena, entre els teus croissants de mantega, cita obligada cada matí, i les meves tardes xafardejant aparadors a Faubourg. Érem a la capital del món, París era una festa i no s’acabava mai, i potser fou aquest context inigualable, existencialment estressant, el va fer que, mirant-nos a contrallum, ens veiéssim totes les imperfeccions i sentenciéssim, cadascú pel seu compte i en paral·lel, que aquestes taques i esquerdes eren irreconciliables. Vist en perspectiva, quina diferència abismal hi hagué entre la primera nit al paradís, quan férem l’amor entre rialles, menú degustació d’una carta de postres immensa; i l’última, tan trista, decebuts i encongits com un bistec massa cuit, petons propina amb gust de sola de sabata. Se’ns esgotaven les hores i notàvem l’agitació: París es fonia com una fondue, i davant nostre el risc evident de quedar enganxats en aquell asfalt de Gruyère, el risc obvi d’enganxar-nos els dits a la ratera si, il·lusos, ens deixàvem endur per la flaire de temps pretèrits. Aquell Vueling de tornada com el cianur i l’antídot, com un punt i seguit amb regust de punt i final.

Vam demanar en silenci, conscients del moment, interrogant-nos cadascú sobre aquell àpat, que abans dels entrants ja tenia gust de comiat. Amanida amb formatges (chèvre chaud) per tu, foie amb chutney de mango per mi, de segon tots vam fer el tàrtar de bou. Recordo que, servits els primers, em va molestar el fum de la parella del costat, asseguts a escassos centímetres de nosaltres, que xuclaven amb l’estirada elegància francesa la cigarreta d’havent dinat. Em va sobtar que allí, a la ciutat perfecta, m’ataqués aquell fum fantasmal, que ja creia extingit. Vaig renegar dels francesos i aquell va ser el to de la conversa. Podria haver-te dit alguna cosa com “aquest fum som nosaltres” o “la vida és fum, fascinant i efímera” o no dir res i, senzillament, besar-te. Però no vaig saber estar a l’alçada i ara aquell últim petó desexisteix.

Desexisteix com tots els plats no demanats, com tots els banquets no celebrats, com totes les nits de gresca no viscudes. Desexisteix com un bon vi massa envellit, desexisteix com un somriure no traçat, desexisteix com les converses mai tingudes. Ara aquell últim petó desexisteix, atapeint encara més el magatzem enorme de les oportunitats perdudes.

___________
Relat purga total, enèsim treball no premiat. L'últim paràgraf no conta i la segona part és per omplir.

granolleig

2008-10-15T14:12:00.004+02:00

algunes de les imatges definitives de l'obra que exposaré al granolleig...

Pau Farell

2008-10-15T02:06:00.004+02:00

Peu, Prik, Sofrosyne77, Proteus, Farcell,...

Pinto, Faig Música, Il·lustro, Dissenyo, Dibuixo, Escric, Compro ninotets de Bola de Drac, Remeno imatges amb l'ordinador, Faig Còmics,... en general ideo i començo projectes, alguns dels quals no acaben mai d'aflorar.

Membre actiu de l'embut, un dels membres fundadors del colador i un papanates com qualsevol altre.

"Ves a casa i replanteja't la vida"
Obi-Wan Kenobi

http://paufarell.blogspot.com/

peu

2008-10-15T01:54:00.003+02:00

properament podreu gaudir de les meves obres artístiques ordenadetes i classificades en el meu propi bloc personal... no us ho perdeu!

rei ayanami desconsolada

2008-10-14T13:50:00.004+02:00

Rei Ayanami desconsolada - (mites moderns) 2008
fang i vernís

Escultura basada en el desconsol de Josep Llimona i el friquisme contemporani.
Es tracta d'una noia ajaguda en una posició poc agradable, melancòlica sobre una pedra amb el cap cot i els braços penjant. Però en aquest cas la noia no és el típic nu femení, sinó que es tracta de la Rei Ayanami de la sèrie Evangelion.

Arnau Bellavista

2008-10-13T12:19:00.007+02:00

publicacions a el colador
pintura
- taques de sorra
- bacus a la porxada
- esquerda a l'espai temps
- monja vora el mar
- insinuats

escultura
- Rei Ayanami desconsolada

reflexions
- amb un brioix a la boca

narrativa
-

poesia
- fenòmens

vídeo
- cigarreta en time lapse

taques de sorra

2008-10-13T01:06:00.008+02:00

Taques de sorra, tríptic pictòric
Tècnica mixta sobre tel·la

col·lecció privada Mireia Bellavista

Industria

2008-10-11T16:12:00.001+02:00

Serie: Industria
Técnica mixta sobre papel, 35x25cm 2008

premi net reporter

2008-10-10T17:51:00.005+02:00

L'any 2005, el col·lectiu l'embut va ser el guanyador del premi Net Reporter.
És un premi que otorga la diputació de Barcelona a la millor iniciativa de Periodisme Juvenil. Els van guardonar gràcies a la pàgina calaix de sastre com a plataforma d'informació, creació artística i de lliure publicació.

Més endavant, aquest guardó va facilitar la nominació al premi home dels nassos 2005 de Granollers.

imatge superior I

2008-10-10T12:13:00.002+02:00

Aquesta és la primera prova d'imatge per decorar el web del colador

premi home dels nassos

2008-10-09T17:50:00.008+02:00

El col·lectiu l'embut va ser guanyador de la primera edició del premi home dels nassos de Granollers l'any 2005.
És un concurs que organitza la colla dels blaus de la festa major, amb l'objectiu de premiar aquella persona, associació o entitat que hagi destacat, tan per positiu com per negatiu durant tot l'any.
Com que el concurs decidia el guanyador per votació popular, el col·lectiu es va dedicar a fer autobombo, fins el punt de crear la figura de l'home embut, el qual va anar a votar oficialment davant la premsa local.

Finalment van guanyar, tot i que per poca diferència respecte el segon, Ramon Aumedes. Després d'una carta al diari explicant el mètode dubtosament lícit, van donar el premi al segon classificat, recreant tota una cerimònia davant la premsa local. Curiosament, Aumedes era el creador de l'estatueta, i, estant previngut del succés, se'n va treure una altra de la butxaca i la va regalar al col·lectiu l'embut per la seva sinceritat i honradesa.

STEM fetal

2008-10-09T17:44:00.003+02:00

STEM fetal és una formació musico-poètica de rap.
El rap reneix d'entre el hip hop per prendre noves formes i créixer fetalment. Sota bases de rap modernitzades stem fetal rapeja poesies.

L'any 2006 van participar al musik'n'viu de Granollers, deixant estorat tot el públic. Encara amb llum de dia, els stem fetal van sortir amb calçotets i quatre papers per rapejar. Només van sonar dues bases de rap de fons, les quals s'anaven intercalant. El públic va quedar astorat al veure tal panorama. Per sobre van sonar poesies pròpies i lletres surrealistes com burbufantàstic, el desenbarcament de Normandia, astronauta rimador (d'Antònia Font), desinfecta't... La sorpresa del públic va ser tal que fins i tot hi va haver bisos.

El mateix any, durant la festa major de Granollers, van repetir la rapejada amb la col·laboració en directe d'un dj. Eren les 3 del matí quan els stem fetal van sortir a l'escenari, amb calçotets i bigotis mal afeitats. El públic que hi havia de l'anterior concert va anar marxant lentament de l'espant de trobar-se aquest espectacle. Els organitzadors es van afanyar a fer fora el grup per evitar que marxés més gent. Els stem fetal van haver de parar deixant algunes cançons inédites.

Des d'aleshores no han tornat a reaparèixer i encara no han demanat perdó a ningú i ni ho pensen fer.

primer Dia Embut

2008-10-09T17:41:00.002+02:00

El col·lectiu l'embut va organitzar el primer Dia Embut l'any 2006. Fou una experiència multidisciplinar, es va realitzar a la sala Sant Francesc de Granollers.

La jornada es va innaugurar proclament la república bananera independent de la Sala Sant Francesc. Seguidament es va fer un debat polític per decidir quin sistema de govern era el més adient per la jornada.
Es van fer improvisacions musicals, un concert de jazz a càrrec del trio embut. I es va cloure el dia embut amb un recital de poesia.

primer cicle de cinema d'avantguarda

2008-10-09T17:38:00.002+02:00

El col·lectiu l'embut va realitzar un cicle de cinema d'avantguarda.
Es va realitzar els dimecres del mes de juliol de l'any 2006, a l'equipament municipal el GRA.

Es van projectar:
1. Powaqqatsi
2. Waking Life
3. Dead or Alive
4. The Hole

recital de poesia tranquil·la

2008-10-09T17:35:00.003+02:00

El col·lectiu l'embut va participar a la setmana de la primavera de Granollers.
Es va recitar poemes a l'aire lliure amb bon vinet pels assistents.

RECITALS

2008-10-09T17:27:00.012+02:00

col·lectiu l'embut
- recital de poesia tranquil·la
- la nit embut
- transvestim els clàssics

el colador
2008
- la mort de l'embut

2009
- enterrament de la sardina i versots de la vella Quaresma

2010

- enterrament de la serdina i versots de la vella Quaresma

- 23 d'abril, Sant Jordi: lectura de llibres a la plaça de l'església i lectura de fragments literaris a l'esquerda.

- recital poètic al bar Tramuntana coincidint amb la mostra d'art de primavera.
- recital poètic Les primeres pàgines al bar / restaurant anònims de Granollers.

- Poesia ficció, recital de poesia therminal al GRA.
- 17 de juliol, recital estival a Roca Umbert, fàbrica de les arts.

PROJECTES

2008-10-09T17:23:00.006+02:00

llistat de projectes

col·lectiu l'embut
- primer cicle de cinema d'avantguarda
- primer dia embut
- la nit embut
- bombardeig poètic
- STEM fetal

el colador
- 23 abril 2009 les pàgines perdudes
- sense data primer premi literari selecció natural

transvestim els clàssics

2008-10-09T16:17:00.003+02:00

Transvestim els clàssics és una performance poètica ideada i realitzada pel col·lectiu l'embut.
Sobre un fons de músiques dels anys 80 en so midi, els poetes reciten, mig cantant, els poemes de clàssics com Martí Pol, Salvador Espriu i Verdaguer.
Aquest recital espectacle es va realitzar al bar del teatre auditori de Granollers, el novembre de 2006.

primer premi literari selecció natural

2008-10-08T21:11:00.004+02:00

El premi selecció natural, és un projecte de premi literari.

L’objectiu del certamen és fomentar la competitivitat entre autors de les arts escrites.
El premi es repartirà entre tots els participants; de tal manera que el guanyador obtindrà la quantitat major del premi, el segon una quantitat menor que el primer, el tercer una quantitat menor que el segon... i així consecutivament.
Per tant l’objectiu de tot participant, és aconseguir que s’hi presentin quantes menys persones millor, ja que aleshores obtindrà una quantitat major del premi.
La repartició es farà mitjançant una fórmula matemàtica, creada especialment per aquest premi.

Només en pot quedar un!

Aconsegueix que no s'hi presenti ningú més!

Quan tot estigui ben encarrilat penjarem les bases i les condicions del premi.

bombardeig poètic

2008-10-08T20:41:00.004+02:00

El 31 de maig de l'any 2006, el col·lectiu embut va organitzar un bombardeig poètic a Granollers.
Es va realitzar celebrant l'aniversari del bombardeig per part de l'aviació italiàna a la ciutat, durant la guerra civil espanyola.

Un bombardeig poètic és la transformació del concepte tradicional de bombardeig aeri amb bombes. En aquest cas un vehicle volador llança poemes, en format de punt de llibre, transformant el bombardeig en una experiència emotiva, participativa i pacífica; mostrant que hi ha alternatives a l'opció bèl·lica.
La idea del bombardeig poètic va néixer del col·lectiu Casagrande, un col·lectiu xilè de Santiago de Xile. L'any 2001 van realitzar el primer bombardeig poètic a la casa de la moneda de la capital xilena. El mateix col·lectiu va estendre la iniciativa a altres ciutats del món que han sofert greus bombardejos al llarg de la història.

El col·lectiu embut es va interessar en aquesta proposta i va aconseguir iniciar la organització amb l'ajut de l'ajuntament i el museu de Granollers.
La jornada va ser festiva, amb un concert d'animació i un acte d'homenatge oficial, on una víctima directe del bombardeig va llegir un manifest. La culminació de la jornada va ser quan va aparèixer un helicòpter deixant caure més de 400 poemes en forma de punt de llibre sobre la plaça de la porxada, mentre una banda interpretava una cançó composta especialment per la ocasió.

Altres bombardejos poètics:
2001 Santiago de Xile, casa de la moneda (org col·lectiu casagrande)
agost de 2002 Dubrovnik (org col·lectiu casagrande)
2004 Gernika (org col·lectiu casagrande)
31 maig 2006 Granollers, plaça de la porxada (org col·lectiu embut)
23 abril 2007 Tàrrega (org Ajuntament de Tàrrega)

contacta'ns

2008-10-08T16:21:00.002+02:00

Si vols contactar amb nosaltres envia'ns un correu electrònic a

coladors@gmail.com

el COLADOR

2008-10-08T11:11:00.005+02:00

El colador és una associació d'artistes multidisciplinars, anteriorment coneguts com l'embut.

Els inicis
L'embut va néixer al voltant d'una revista virtual l'octubre del 2002. Era un bloc comunitari anomenat "calaix de sastre" que servia de plataforma perquè tothom pugués escriure i publicar les seves creacions, crítiques o planatejar-hi debats i xerrades al voltant de qualsevol tema.
Al cap del temps, l'embut comptava amb més de 200 usuaris registrats, més de 1.000 artícles i uns 2.400 comentaris publicats.

L'any 2004 l'Embut decideix saltar dels bits a la vida real, i els usuaris més habituals es van començar a organitzar com a col·lectiu.
Es van editar dues versions en paper de la revista, que es van distribuïr gratuïtament per la ciutat de Granollers. La primera va ser durant la diada de Sant Jordi del 2004.
Es va realitzar un dia embut, essent una experiència multidisciplinar en que els embutaires van recitar, cantar, tocar i fer un debat polític.

El 31 de maig de l'any 2006 es va organitzar el bombardeig poètic de Granollers. Amb la col·laboració de l'ajuntament i el museu de granollers es van llençar amb helicòpter un munt de poemes en forma de punt de llibre.
Aquest va ser el projecte culminació d'una època, que va portar al col·lectiu a una agonia llarga i continuada. Els següents intents de projectes van ser un fracàs fins al punt d'arribar a desaparéixer de la vida pública.
El calaix de sastre va seguir funcionant sense èxit durant un temps fins que es va decidir eliminar.

No va ser fins a mitjans de l'any 2008 que el col·lectiu es va refundar en forma d'associació amb el nom de colador.

colador; definició

2008-10-07T17:10:00.003+02:00

segons la gran enciclopèdia catalana:

colador
1 [...] 2 atuell de cuina amb fons de tela, tela metàl·lica, planxa perforada, etc.., que serveix per a colar.
[...]
3 ésser un colador Beure molt (algú).