Pinten Granollers de color groc

Granollers era una ciutat avorrida, sense vida i trista. Arquitectònicament parlant no tenia cap tipus de sentit estètic.

Granollers ja té molt avançat el seu procés per convertir-se en "la ciutat groga". L'anomenen "el pla groc" i consisteix a pintar tots els edificis de colors groguencs. Gràcies a una iniciativa privada i el suport de les regidories de cultura i urbanisme, la ciutat ha començat un pla que pot ajudar a donar renom a aquesta població del Vallès.

Els impulsors tenen una guia molt específica per definir com s'ha dur a terme aquest pla. No imposen mai la tonalitat exacta en la qual els veïns han de pintar la seva façana, de fet prefereixen que els edificis adjacents no siguin mai iguals. Segons van explicar prefereixen que hi hagi part d'atzar en aquest procés.

En paraules d'un dels seus impulsors:

"Granollers era una ciutat avorrida, sense vida i trista. Arquitectònicament parlant no tenia cap tipus de sentit estètic, al costat d'una casa modernista t'hi pots trobar un edifici de vidre i marbre; i al seu davant una casa vella mig abandonada. Només amb pintura, estem aconseguint que tota ella prengui coherència, que sigui bonica i agradable visualment. [...] No hi va haver cap dubte, ens vàrem decantar ràpidament pel groc, perquè és un color que inspira vitalitat, està ple d'energia, és alegre i divertit. Estem convençuts que els seus ciutadans notaran un canvi cap a positiu.

[...]

El groc és un color que combina perfectament amb els grisos i terrossos de les cases velles. Com per exemple les pedres de les finestres o les fustes dels portals, ajuden a emmarcar i contrastar la vivacitat del color groc. Per altra banda, a la plaça de la porxada, els edificis magnifiquen la porxada. Amb els colors de les fustes i les teules d'aquesta vella construcció fa que destaqui respecte el seu entorn."

El pla groc ja fa uns anys que es va proposar, però no ha començat a veure la llum fins fa uns mesos. Actualment ja gairebé hi ha tot el centre pintat. Per altra banda hi ha edificis que degut a les seves característiques quedaran exempts d'aquest pla. Com per exemple el de l'ajuntament que degut a la seva singularitat històrica no caldrà repintar-lo.

Evidentment, aquesta iniciativa ha trobat molts retractors, sobretot al centre de la ciutat. No a tothom li agrada pintar les seves cases iguals que les del veí. Altres han descobert que cal repintar la façana de casa seva poc temps després de remodelar-la. Per això l'ajuntament dóna més temps de marge als veïns que hagin fet reformes durant l'any anterior a començar el pla.

Més imatges del centre de Granollers

Fotografies HDR

Ja fa un temps vaig estar jugant amb les fotografies HDR. No és massa difícil manejar-ho i els resultats són molt vistosos.

HDR o HDRI són les sigles de High Dynamic Range Imagnig. És una tècnica que consisteix en sobreposar diverses fotografies del mateix escenari amb diferents ragns d'exposició, de tal manera que es convinen per aconseguir que totes les zones es vegin perfectament il·luminades.

Us deixo un parell d'exemples de fotografies de la sèrie "fotos d'estar per casa". Aquestes estan un pel exagerades perquè pugueu veure les diferències d'exposició en les diferents zones lumíniques.

A la pàgina dzoom hi podem trobar alguns articles que expliquen com fer-ne:

- Com crear una foto HDR en photoshop

- 8 consells clau per a crear fotos HDR

A abduzeedo hi ha un molt bon recull de fotografies HDR:

- 20 beautiful HDR pictures

Oh god he's taking demerol!

En Michael Jackson mai m'havia apassionat massa, però després de la seva mort he hagut de fer un intensiu cap de setmana escoltant velles cançons dels nostres estimats vuitanta i remirant vells videoclips de l'home de goma.

Que s'hagi mort me la sua, però ha aconseguit que el valori una mica més.

Us enllaço una de les seves cançons més desconegudes, "morphine", una esperpèntica alegoria a la morfina, més concretament al Demerol. El que, teòricament, el va matar per sobredosis.

Atenció al minut 2:50, quan comença la part lenta i emotiva, no us perdeu els seus adictius càntics al Demerol.

Albert Serra i el cant dels ocells

Després de sentir-ne a parlar i haver escoltat algunes entrevistes, vaig poder veure el cant dels ocells d'Albert Serra. És la seva segona gran pel·lícula, l'anterior era honor de cavalleria, una adaptació molt personal del Quixot.

Per qui no n'hagi sentit a parlar, la pel·lícula tracta dels tres reis mags que viatgen a peu fins a trobar el nen Jesús. No tenen camells ni cap tipus de càrrega a part de les capes i les corones. A hores d'ara encara no sé si m'agrada o no, segurament ni una cosa ni l'altra.

No és apta per a inquiets, els plans són llargs, alguns molt llargs. Si la mireu no espereu sorpreses, la pel·lícula acompleix les espectatives, és el que promet: el viatge dels tres reis mags.

La idea la trobo genial i el tractament d'imatge i fotografia és fantàstic; però té molts d'altres aspectes negatius que destrossen la idea. Els diàlegs improvisats o poc guionats arriben a l'absurd. L'autor s'explica dient que vol contraposar la quotidianitat i la majestuositat de la història, però al meu parè és excessiu, trenca la màgia de la imatge. A principis de la pel·lícula apareix un àngel que anuncia que el messies és nat; aquesta escena és inútil, sobra. I per anomenar-ne un altra, Josep parla hebreu i Maria no l'entén, no calia.

Però el que és més rellevant no és la pel·lícula, sinó l'autor i els seus mètodes. Albert Serra és un fenòmen rarament explicable, segurament molt tocat per la tramuntana. Nascut a Banyoles és un personatge que té les coses clares i no té pèls a la llengua.

Cabell llarguet, camisa, americana i opcionalment bigoti. Tot això amenitzat amb un accent de Girona força voluptuós.

Sempre grava amb actors amateurs o amb amics i coneguts, els quals improvisen sobre un tema o una idea. No fa servir un guió estricte, sap el que es vol gravar, però no el que es dirà i com es reaccionarà. Cosa que fa que als seus rodatges mai es repeteixi una escena.

damnificats després de la batalla de Roma

Els autèntics damnificats després de la batalla de Roma són els contenidors i el seu contingut. Després de fotografiar l'escena, un servidor va tenir el dubtós plaer de parlar amb la maruja del barri que va presenciar els fets en directe. La dona, amb tendències llargament racistes,  em va incitar a veure i retratar les destrosses d'un caixer automàtic. I mentre passejavem comentant la jugada, vam veure nanos detinguts per la policia, la qual es van desplegar magníficament hores després que passéssin els alderulls.

Finalment, vaig haver de tallar la conversa prop del portal de casa, mentre la senyora m'explicava les desventures de la puta del bar de la cantonada i el seu marit (per si no ha quedat prou clar, em refereixo al marit de puta).

matinada del 28 de maig de 2009

cadàver exquisit

el dibuix comú que vam fer un vespre
a la manera dels cadàvers exquisits dels surrealistes,
m'he pres la llibertat de pintar-lo per ordinador.

Les pàgines perdudes

Aquest Sant Jordi el colador ha preparat "les pàgines perdudes". A diversos equipaments i racons de la ciutat, podreu trobar pamflets amb tastos literaris per amanitzar una mica més la diada del llibre.

Són poesies i petits relats escrits per Andreu Ballús, Arnau Bellavista, Pau Farell i Albert Forns.

cigarreta en time lapse

Prova de time lapse d'una cigarreta consumint-se tota sola al cendrer.